SOBRE MI

LAURA FABRÉ CALONGE

Basant-me en una visió àmplia i multidisciplinar de la psicologia vaig iniciar aquest projecte professional fruit de la motivació i la il·lusió d‘algú que sent gran vocació i responsabilitat vers la seva feina.

El meu objectiu principal és el d’aconseguir que les persones que em vénen a veure rebin l’atenció adient i personalitzada en relació a la seva problemàtica, per tal d’aconseguir una millor qualitat de vida i benestar emocional.

Per a més informació, podeu consultar el meu perfil de Linkedin

  linkedin



ORIENTACIÓ TERAPÈUTICA

Tant per la varietat d’estratègies terapèutiques disponibles com per l’eficàcia científica provada, treballo principalment amb una orientació de tipus cognitiu-conductual (clica aqui per més info). Aquest enfocament s’ha estès a un ampli rang de trastorns psicològics, així com a la promoció i prevenció de la salut. Es tracta d’una de les modalitats terapèutiques més utilitzades per psicòlegs i psiquiatres.

No obstant, en paral·lel a la meva orientació principal complemento el treball terapèutic amb altres tècniques i estratègies provinents de diferents corrents teòrics, també de validesa científica constatable. Algunes d’aquestes orientacions són: sistèmica (teràpia familiar), breu-estratègica, constructivista, narrativa, etc.

Segons el meu criteri, resulta de vital importància que la figura del psicòleg tingui en compte i es nodreixi de tota aquella informació i coneixement (tècniques, investigacions, autors, etc.) que consideri útil i de la qual s’hagi demostrat la seva fiabilitat i validesa al llarg dels anys, malgrat no formi part de l’orientació terapèutica per la qual es regeixi principalment.

També és indispensable que els psicòlegs, igual que la resta de professionals d‘altres àmbits, ens mantinguem en estat permanent d’actualització i aprenentatge, ja que la ciència de la psicologia es defineix en constant procés de canvi i transformació.




MÈTODE DE TREBALL

Sabem de l’existència de determinats aprenentatges pertorbadors, els quals ens generen dolor i ressentiment i perjudiquen la nostra salut i relacions interpersonals. Així doncs, es planteja un tractament on després d’identificar, descriure i comprendre aquests elements, la persona sigui capaç (mitjançant els seus propis recursos) d’influir en ells de forma positiva, modificant-los i eliminant la seva càrrega negativa. Amb això, la persona extingirà aquesta relació d’interferència que deteriorava la seva qualitat de vida.

Per a aconseguir-ho, algunes de les tècniques més utilitzades en la teràpia cognitiva-conductual són la reestructuració cognitiva, les autoinstruccions, l’entrenament en habilitats socials (l’assertivitat, la presa de decisions i la resolució de problemes), les tècniques d’exposició i de relaxació, etc.

A més a més, al llarg del procediment terapèutic complemento el treball amb altres tècniques i estratègies provinents de diferents corrents i enfocaments teòrics (constructivisme, sistèmic, breu-estratègic, narratiu, etc).