PREGUNTES FREQÜENTS

Què és un psicòleg?

El psicòleg és un professional qualificat que ha rebut formació universitària en Psicologia. La psicologia és la ciència que estudia els processos mentals en les dimensions cognitiva (pensaments), afectiva (emocions) i comportamental (conducta), tan en el seu desenvolupament normal com en casos on es detectin funcionaments anòmals, desadaptatius i/o patològics. El psicòleg disposa de models explicatius per aquests tipus de conducta patològica i de les tècniques adequades per a la seva avaluació, diagnòstic i tractament. Per tant, intentarà ajudar a resoldre aquelles dificultats que puguin interferir en el desenvolupament de la persona i en les seves relacions interpersonals. D’aquesta manera, el psicòleg podrà ajudar tant a persones que es trobin en un moment difícil de la seva vida o s’hagin d’afrontar a un problema que no saben com resoldre, com a persones que presentin un trastorn psicopatològic (de caràcter lleu a greu).

Quina és la diferència entre un psiquiatre i un psicòleg?

El psiquiatre és un professional qualificat que ha realitzat la formació universitària en Medicina. Els psiquiatres estudien i tracten els processos biològics relacionats amb la salut mental. A banda de l’estudi de les malalties que puguin ocasionar el trastorn mental, la seva teràpia presenta una major tendència a la farmacologia, receptant fàrmacs que puguin millorar els símptomes dels trastorns mentals als quals van prescrits i acompanyant-se, en algunes ocasions, de teràpia psicològica bàsica. En la majoria de casos però, la teràpia psicològica és derivada al psicòleg sanitari/clínic. D’aquesta manera, psicòlegs i psiquiatres són efectius per a la majoria de trastorns que exigeixen d’un equip multidisciplinar. Cal tenir en compte però, que el psicòleg no ha cursat una formació universitària en Medicina i que per tant, en l’actualitat encara no pot procedir a la recepta de psicofàrmacs (si bé és cert que té coneixement de les diferents tipologies que existeixen i del seu efecte sobre els pacients). Aquesta informació permet al psicòleg complementar el tractament i poder procedir a la derivació del pacient quan ho consideri necessari. En la majoria d’ocasions, el psicòleg és capaç de detectar si la medicació receptada pel psiquiatre ha deixat de ser eficaç per la persona per a controlar i/o estabilitzar la simptomatologia del trastorn o li genera reaccions adverses. En aquests casos, es recomanarà al pacient que acudeixi al seu psiquiatre de referència a fi que pugui revisar-li la medicació actual i procedir si ho considera convenient, a una nova prescripció farmacològica.

Com i quan pot ajudar un psicòleg?

És habitual dubtar sobre la necessitat de sol·licitar suport psicològic, bé perquè moltes vegades tendim a treure importància als problemes pensant que nosaltres mateixos els podrem resoldre o bé perquè creiem que ningú ens podrà ajudar. La figura del psicòleg no només és útil per a ajudar al pacient en moments crítics o quan hi ha presència d’un trastorn psicopatològic, sinó que també pot proporcionar suport en moments puntuals a fi de prevenir futurs problemes. Mai és aconsellable esperar a arribar a una situació límit per a sol·licitar ajut professional. Parlar amb un psicòleg permetrà al pacient comunicar les seves experiències, expressar emocions, aclarir el perquè dels seus actes i rebre recolzament. L’objectiu principal del psicòleg, mitjançant la psicoteràpia, és facilitar a la persona l’assoliment d’un estat de benestar a través d’un canvi en la seva conducta, actituds i pensaments.

Qui pot necessitar anar al psicòleg?

És un error generalitzat el fet de creure que la teràpia només és adequada per a moments de crisis o per a persones amb greus problemes mentals. En contraposició a aquestes creences, podríem dir que en determinats moments de la vida tots podem necessitar un professional que ens orienti i acompanyi en un procés puntual com pot ser, per exemple, la presa de determinades decisions. Cal tenir en compte que moltes vegades el què passa al nostre voltant ocorre de forma diferent de com ens agradaria que fos. Els intents de canvi poden resultar poc satisfactoris i poden generar tensió, frustració, tristesa, desorientació, etc. En aquests casos, l’assessorament individualitzat d’un professional i l’aplicació de tècniques útils per la situació que genera dificultats, pot evitar un patiment innecessari.

En què consisteixen les sessions i quina durada tenen?

Les sessions són un espai personal, majoritàriament individualitzat, on a través del diàleg entre el pacient i el psicòleg aquest podrà detectar la situació conflictiva que interfereix negativament en la seva vida quotidiana i decidir quins mitjans utilitzarà per a poder-lo ajudar a superar aquesta situació de forma exitosa. Aquesta intervenció doncs, està dirigida a augmentar el benestar emocional des de la primera visita. Només en casos concrets, podria ser necessari administrar alguna prova psicomètrica pel correcte establiment del diagnòstic. En aquests casos, el psicòleg indicarà al pacient quines instruccions ha de seguir per a la seva realització. Tenint en compte les característiques de les sessions, és necessari que el pacient es mostri receptiu i col·laborador amb tot allò que se li demani. Generalment, la durada de les sessions serà d’una hora (en casos excepcionals o bé en les sessions que s’administrin tests, la durada podria ser fins a un màxim de dues hores).

Quan pot durar el tractament?

En funció de cada pacient i de la problemàtica que presenti, es decidirà quin és el nombre de sessions adequat per a la resolució del problema. Si es tracta d’un problema o dubtes molt puntuals, amb poques sessions es poden resoldre, però si es tracta de problemes que formin part d’un trastorn psicopatològic molt cronificat, probablement el tractament requerirà una durada més llarga i d‘una implicació major per part del pacient. No obstant, les teràpies no necessàriament han de ser llargues. Tal com assenyalàvem, la durada del tractament dependrà de molts factors: el tipus de problemàtica que es presenta, si hi ha més d’un problema, el temps que fa que es pateix, la confiança en el canvi i el nivell d’implicació de la persona en el tractament, etc. Es podria entendre com a una psicoteràpia breu aquella que s’efectua en un nombre total d’entre 9 i 12 sessions.

La freqüència de les visites també dependrà del tractament, dels objectius plantejats i de les necessitats de cada persona. En general, la freqüència sol ser setmanal o quinzenal. Una vegada finalitzat el tractament, es proposaran algunes visites de seguiment (mensuals, trimestrals i/o semestrals).

Quins canvis es poden produir amb el tractament?

Per a resoldre el problema en qüestió, el psicòleg treballarà per tal d‘elevar el nivell de consciència de la persona de manera que sigui capaç d’identificar de forma clara: què sent, pensa, desitja/no desitja, què és exactament el què el preocupa, què és el que vol aconseguir, etc.. A partir d’aquí, es treballarà per canviar les creences i pensaments limitadors, ajudant a la persona a percebre el què ocorre al seu voltant des de noves perspectives, potenciar al màxim els seus recursos personals, millorar les seves habilitats socials i ajudar-lo a emprendre determinades accions, assolint els objectius que es plantegi.

També pot ser de gran utilitat ensenyar a la persona a crear experiències emocionals correlatives que l’ajudin a assimilar, en circumstàncies més favorables, situacions emocionals que no va poder gestionar adequadament en el passat, aconseguint modificar de forma positiva la seva manera de percebre aquesta realitat.

És necessària la medicació en tots els casos?

No sempre és necessari prendre medicació. Només en aquells casos on després de l’avaluació diagnòstica s’hagi considerat oportú combinar el tractament psicològic amb el psiquiàtric, els diferents especialistes procediran a realitzar un treball coordinat. Cal tenir molt en compte que en moltes ocasions, aplicar únicament un tractament farmacològic no permetrà la superació definitiva del problema. Així doncs, és important assenyalar que en moltes ocasions pot resultar necessari combinar els dos tipus de tractament, el farmacològic i el psicològic. Quan el pacient presenti objectives millores al llarg del tractament, es recomanarà visita amb el seu psiquiatre de referència per tal que aquest acabi de valorar si es pot procedir a una reducció gradual de la medicació, i així progressivament fins a poder aconseguir un abandonament total d’aquesta. També poden haver-hi casos, en els que tal com s’indicava anteriorment, es pugui prescindir de prescriure al pacient cap tipus de tractament farmacològic.

Les meves dades i la documentació que aporti, serà tractada de forma confidencial?

Per exercir com a psicòleg és necessari estar col·legiat. Un dels deures de l’exercici professional és la confidencialitat de les dades que es tractin durant el procés de treball. Tota la informació obtinguda durant l’avaluació i la teràpia és totalment confidencial excepte quan la llei ens obligui a informar el respecte (casos de maltractament, abús sexual a menors, etc) o el client tingui intenció de causar un greu dany a ell mateix o als altres.



QÜESTIONS ÈTIQUES DE l'AVALUACIÓ PSICOLÓGICA

El codi deontològic dels psicòlegs regula el comportament de l’exercici professional dels psicòlegs. Entre els principis generals d’actuació del psicòleg hi ha: el respecte per la persona, la protecció dels drets humans, el principi de responsabilitat, la sinceritat envers els pacients, la prudència en l’aplicació d’instruments i tècniques, la competència professional, la solidesa de la fonamentació objectiva i científica de les seves intervencions professionals, etc.

Així doncs, és obvi que la tasca de l’avaluació psicològica exigeix una responsabilitat social i personal que ha de ser assumida pel psicòleg. Qualsevol acció psicològica ha d’estar degudament justificada i ha de tenir el consentiment de la persona que s’ha d’avaluar. El psicòleg ha de ser competent en el procés d’avaluació i especialista en la utilització d’aquells mètodes, instruments, tècniques i procediments que empri. La selecció dels instruments i tècniques que utilitzarà es farà d’acord amb el nivell de competència requerida per cadascun d’aquests. Els resultats de l’avaluació han de ser considerats confidencials, és a dir, que ha de quedar garantit el secret professional del material derivat de les consultes rebudes.

Codi deontològic dels Psicòlegs